1. Títol de la unitat didàctica:
“Jocs populars i tradicionals”
2. Contextualització: centre, nivell educatiu, característiques de l'alumnat:
La següent unitat didàctica la duré a terme a un centre d’educació primària de les Illes Balears. Concretament al CEIP Sant Bartomeu d’Alaró. La localitat pertany a la comarca del Raiguer de Mallorca. El nivell soci econòmic i cultural de les famílies és mig-alt, i el 90% de l’alumnat té accés a internet a ca seva. Setmanalment, els alumnes disposen d’una hora d’informàtica a la sala d’ordinadors del centre, on podem completar la feina a desenvolupar.
El grup d’alumnes a qui va dirigida la unitat didàctica és el segon nivell del segon cicle d’educació primària per a l’àrea d’educació física. És un grup heterogeni de 22 alumnes, amb cinc de procedència estrangera, tres anglosaxons i dos sud-americans.
3. Objectius didàctics i la seva relació amb les competències bàsiques.
1.- Conèixer i practicar jocs populars i tradicionals de les Illes Balears.
2.- Valorar els jocs populars i tradicionals de la nostra comunitat com a part important de la nostra cultura.
3.- Recollir informació sobre els jocs populars i tradicionals de l’entorn i dur-los a la pràctica.
Els dos primers objectius tenen relació directa amb la competència en coneixement i interacció amb el món físic i natural. El tercer col·labora en el desenvolupament de les competències lingüística i del tractament de la informació i competència digital.
4. Continguts:
4.1. Continguts conceptuals:
1.- Definicions de jocs popular, tradicional i autòcton.
2.- El paper de transmissor cultural dels jocs populars i tradicionals.
3.- Origen dels diferents jocs tradicionals que es treballin.
4.- El procés de degradació dels jocs populars i tradicionals.
4.2. Continguts procedimentals:
1.- Pràctica de jocs populars i tradicionals.
2.- Recerca i recopilació de jocs tradicionals a una wiki per part dels alumnes.
4.3. Continguts actitudinals:
1.- Valoració del patrimoni lúdic com a part de la cultura.
2.- Acceptació de les propostes de jocs tradicionals propis i d’altres comunitats.
3.- Respecte pels jocs dels nostres avantpassats i valoració de la seva importància històrica.
5. Avaluació (criteris, procediments i eines d’avaluació)
5.1. Criteris d’avaluació:
1.- Cercar i descriure jocs tradicionals de l’entorn.
2.- Mostrar interès per la pràctica de jocs populars i tradicionals.
3.- Respectar els jocs tradicionals per la seva importància històrica.
5.2. Procediments i eines d’avaluació:
La metodologia de l’avaluació segueix un model basat en l’observació i la reflexió. Per tal de potenciar una avaluació qualitativa centrada en el procés ensenyament aprenentatge hem de diversificar els moments i els instruments d’avaluació.
Els registres d’avaluació, el diari de treball, el diàleg, la revisió de treballs, les anotacions diàries seran les eines que en permetran la interacció necessària per constatar i optimitzar els processos d’ensenyament i aprenentatge. Hem de realitzar també una autoavaluació per part del mestre per poder realitzar les modificacions i millores necessàries en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Col·laborar en una Wiki afegint una fitxa sobre un joc tradicional aportat per un familiar o conegut. Les dades han de ser les següents: títol, material necessari, qui li ha ensenyat el joc, on se jugava i com se juga.
6. Temporalització:
Duré a terme la unitat didàctica i les seves sessions al tercer trimestre, per donar continuació al treball del bloc de continguts d’habilitats motrius i a la vegada com a introducció del bloc dels jocs. La unitat didàctica tindrà una durada de 8 sessions.
7. Metodologia:
7.1 Metodologia general:
L’adequada selecció i seqüenciació dels continguts de forma que existeixi una harmonia entre les metes i els medis que s’utilitzen per a aconseguir-les.
La flexibilitat entre les diverses situacions d’aprenentatge (tant en la selecció de la metodologia més adient per a cada situació, com en els aspectes organitzatius d’espais, temps i agrupament de l’alumnat).
El tractament de la diversitat de l’alumnat (característiques, procedència, capacitat, estil cognitiu, ritme d’aprenentatge, ...). L’atenció a la diversitat suposarà l’elaboració de programes adequats a ella.
L’activitat de l’alumnat entesa en un doble sentit: per una part, afavorint un aprenentatge autònom on l’alumnat sigui el vertader protagonista i, per una altra, l’ús d’estratègies que faciliten una ensenyança activa on a més de posar en funcionament aspectes motors o manipulatius, treballarà els aspectes cognitius.
7.2. Metodologia específica per a l’àrea d’educació física:
Per les característiques especials de l’àrea d’educació física, es fa necessària una metodologia diferenciada a la resta de les àrees.
La importància dels jocs a l’àrea d’educació física és cabdal. Aquest fet queda reflectit en que un dels cinc blocs de continguts el treballa exclusivament. A les orientacions metodològiques del currículum oficial se diu que els jocs no els hem de tractar com una finalitat, sinó com un medi per accedir als continguts de la resta de blocs i als objectius proposats. Els jocs seran l’eina que farem servir a cada sessió.
Els jocs o les activitats per dur a terme estaran directament relacionades amb els objectius a treballar. Els jocs se presentaran amb tres intencionalitats diferents, en funció de la part de la sessió on se treballin. Després d’una introducció generalment teòrica, els primers jocs o activitats de cada sessió serviran per preparar l’alumnat físicament i psicològica per poder treballar amb més garanties d’èxit l’assoliment dels objectius i continguts. Seran jocs que a la vegada engresquin i que suposin una exigència per l’alumnat de cara als objectius plantejats a la sessió. Normalment serà un treball individual o en grups molt reduït, perquè permeti el major nombre d’experiències en molt poc temps, encara que això queda supeditat a les característiques de la unitat didàctica. La doble intencionalitat d’aquests jocs és, per una banda, que l’alumnat sigui conscient de les seves carències respecte als objectius a treballar, el que suposarà un grau d’implicació més alt al llarg de la sessió i, per una altra, que el mestre conegui els coneixements previs de l’alumnat, per així preveure possibles errades en el procés i adaptar les tasques.
7.3. Recursos i materials.
El material de l’àrea d’educació física.
Ordinadors de l’aula d’informàtica, projector, pantalla, portàtil, equip de música, càmera de fotos digital i càmera de vídeo digital.
7.4. Espais.
El pati de l’escola.
La sala d’ordinadors.
7.5. Tractament de les competències bàsiques (fer incís a les eines Web 2.0)..
· Les TIC i l’educació física.
· Utilització de la tecnologia multimèdia per obtenir, recuperar, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació sobre els jocs.
· Desenvolupar un bloc on s’enregistraran les fotografies i els vídeos de les sessions, a més de les explicacions dels jocs.
· Coneixement i respecte dels principis ètics a l’ús de les TIC.
8. Plantejament d’una seqüència d'activitats al llarg d'una sèrie de sessions (activitats d'introducció, de desenvolupament i de consolidació)
Sessió
|
Activitats
|
1
|
Presentació de la UD a l’aula d’informàtica, on explicarem amb una projecció el sistema d’avaluació. Els/les alumnes apuntaran a l’agenda la direcció web per treballar-ho des de ca seva. Els que no tinguin possibilitat tindran una sessió per fer-ho a l’escola.
Anar al pati i dur a terme jocs populars.
|
2
|
Realitzar jocs populars al pati.
|
3
|
Realitzar jocs al pati que a la vegada siguin populars i tradicionals.
|
4
|
Realitzar jocs tradicionals al pati.
|
5
|
Dur a terme un circuit de jocs tradicionals.
|
6
|
A la sala d’ordinadors els alumnes triaran d’entre els jocs proposats a la wiki, quins seran els que realitzarem les dues següents sessions. També se revisarà el bloc, explorant els vídeos i les fotografies.
|
7
|
Al pati, durem a terme els jocs més votats, explicats pels mateixos alumnes.
|
8
|
Al pati, durem a terme la resta de jocs més votats, explicats pels alumnes que els han proposat.
|
9. Atenció a la diversitat (activitats de reforç i ampliació, d'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives específiques)
La metodologia didàctica s'ha d'adaptar a les peculiaritats col·lectives del grup, així com a les peculiaritats individuals, tenint especial cura de fer les adaptacions oportunes per a l'alumnat que presenti necessitats educatives especials.
S'ha d’observar i estudiar molt bé a cadascun del alumnes amb la finalitat de detectar possibles casos d'alumnes amb necessitat d'adaptacions curriculars. Si no són significatives (no impedeixen assolir els objectius i capacitats mínimes) en principi no hem de tenir massa problemes i només hem de realitzar un seguiment periòdic sobre l'evolució del alumne. En el cas d'adaptacions curriculars significatives (s'han de substituir o eliminar determinats objectius) i d'accessibilitat (s'han de modificar les condicions materials o d’accés) és necessari tenir la ajuda del professorat i del personal especialitzat del centre, del departament d'orientació, per poder proporcionar a aquests alumnes els mitjans que els permetin desenvolupar les capacitats terminals.
Segons el diferents casos que trobem, s'han de planificar les mesures que s'haurien d'adoptar per cada un d'ells ( exercicis de reforç, major o menor grau d'atenció personalitzada, etc...)
10. Bibliografia.
· Delgado Dominguez, Adelaida, Web 2.0, Educació 2.0.
· Del proyecto educativo a la programación de aula. ANTUNEZ (i altres). Editorial Graó. 2000. 13a edició.
· Los contenidos en la Reforma. CESAR COLL (i altres). Editorial Aula XXI/Santillana. 1992.
· El currículum de la educación física en la reforma educativa. JORDI DIAZ LUCEA. Editorial INDE. 1994.
· La enseñanza i aprendizaje de las habilidades y destrezas motrices básicas. JORDI DÍAZ. Editorial INDE. 1999.
· Programación de la educación física en primaria. Segundo ciclo. Volumen III. VICTOR MAZÓN (coordinador). Editorial INDE. 2001.
· Educación física para niños y niñas con necesidades educativas especiales. TORO BUENO y ZARCO RESA. Editorial Aljibe. 1995.
